Marcar:
Es pot marcar amb un llapis tou o amb un retolador de tinta indeleble.
Subjectar:
S’utilitzen les eines tradicionals: el serjant o el cargol de banc.
Tallar:
· -Plàstics tous i prims: si les planxes són molt fines mes fines es poden tallar amb tisores o cúter.
· - Planxes gruixudes: cal fer servir la serra d’arc per a metalls.
· - Plàstics trencadiscos: el metacrilat requereix sempre eines per a metall.
· -Plàstic expandit: el poliuretà expandit i les làmines primes de poliestirè es tallen amb ganiveta. Les làmines gruixudes es tallen bé amb una serra de metalls.
Foradar:
Si la plaxa és fina s’utilitza el filaberquí. Si es gruixuda cal subjectar el plàstic a una fusta.

Desbastar:
Desbastar:
· - Llimes: les que es fan servir per a fusta ens serveixen.
· - Llimes de paper de carbur: es tracta de carbur de silicona, un abrasiu sintètic de color gris sobre una base de paper impermeable.
Doblegar i corbar:
Hi ha un procediment molt útil.
Consisteix a aplicar calor a la zona per la qual volem doblegar-se.
Acabar:
Hem d’aplicar abans una capa de cola blanca diluïda perquè la pintura agafi.
Unir:
La forma més freqüent d’unir els plàstics és per mitjà d’adhesius. Has de fer servir l’adequat per cada mena d’unió.

No hay comentarios:
Publicar un comentario